CC BY-NC-ND
0CONSUMS SANITARIS DE COBERTURA PÚBLICA EN LA POBLACIÓ D'UNA MUTUA D'AFILIACIÓ OBLIGATORIA
(PAMEM)
J. Berenguer Maimó / R. Manzanera López / J.M. Picas Vidal / O. Comas Coma
Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Médica ais Empleats Municipals de Barcelona
Les organitzacions sanitàries necessiten conèixer les caractéristiques de la població afiliada i el seu consum sanitari per tal de millorar el control de la gestió deis recursos. En aquest estudi presentem la descripció deis consums sanitaris de Is població coberta per una mútua d'afiliació obligatoria, el PAMEM (Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Médica ais Empleats Municipals), durant l'any 1986. Mitjançant l'estudi mostral de 2 registres diferents (el d'afiliats i el registre de prescripcions) i una enquesta d'actes mèdics, s'han pogut calcular les taxes d'utilització i de repetició de serveis en cada un deis següents
serveis: hospitalitzacions, consultes externes, urgéncies hospita-láries, visites extrahospitaláries, prescripcions de fármacs i d'altres prestacions. S'han identificat subgrups de població amb un alt consum en cada una d'aquestes prestacions.
Aquest és un primer estudi que aporta una part de les bases metodológiques per a configurar el perfil de consums sanitaris del PAMEM.
Paraules clau: Consums sanitaris. Mútua d'Afiliació Obligatoria.
CONSUMPTION OF PUBLIC HEALTH CARE IN THE POPULATION COVERED BY AN OBLIGATORY INSURANCE SCHEME (PAMEM)
Summary
Health organisations need to know the characteristics of the population covered and the health services consumption in order to improve control in the administration of resources. In this study we present a description of health service consumers in a population covered by an obligatory insurance scheme, «PAMEM» (Institut Municipal de Prestacions d'Assisténcia Médica ais Empleats Municipals) during 1986. Through a study of 2 different registers (of affiliated individuals and prescriptions) and a survey of medical encounters, utilization rates and rates of service repitition have been calculated for each of the following services: hospital admissions, outpatient visits, hospital accident and emergency visits, extra-hospital visits, prescriptions and other services. Subgroups of the population with a high consumption of each of this services have been identified.
This is a first study which has given a basis on which to calculate the profile of health service consumption of PAMEM.
Key words: Health servicies consumption. Obligatory private insurance scheme.
CONSUMOS SANITARIOS DE COBERTURA PÚBLICA EN LA POBLACIÓN DE UNA MUTUA DE AFILIACIÓN OBLIGATORIA (PAMEM)
Resumen
Las organizaciones sanitarias necesitan conocer las características de la población afiliada y su consumo sanitario para poder mejorar el control en la gestión de los recursos. En este estudio presentamos la descripción de los consumos sanitarios de la población cubierta por una mutua afiliación obligatoria, el PAMEM (Instituí Municipal de Prestacions d'Assisténcia Médica ais Empleats Municipals), durante el año 1986.
Mediante el estudio de la muestra de dos registros diferentes (el de afiliados y el registro de prescripciones) y una encuesta de actos médicos, se han podido calcular las tasas de utilización y de repetición de servicios en cada uno de los siguientes servicios: hospitalizaciones, consultas externas, urgencias hospitalarias, visitas extrahospitalarias, prescripciones de fármacos y de otras prestaciones. Se han identificado subgrupos de población con un alto consumo en las distintas prestaciones mencionadas.
Este es un primer estudio que aporta una parte de las bases metodológicas que permitirán configurar el perfil de consumos sanitarios del PAMEM.
Palabras clave: Consumos sanitarios. Mutua de afiliación obligatoria.
Introducció
Les entitats sanitàries, com qualsevol altra orga-nització, es mouen en entorns que incideixen en elles, els quais alhora serveixen. Entitats sanitàries i entorns, dones, interactuen. Aquesta interac-ció, molt diferent pel que fa a intensitat i modalitats,
Introducción
Las entidades sanitarias, como cualquier otra organización, se mueven en determinados entornos, como una influencia recíproca: el entorno incide en las estructuras sanitarias y éstas sirven al entorno.
Dicha interacción, muy diferente en cuanto a intensidades
Correspondencia: J.M. Picas Vidal. PAMEM. c/ Viladomat, 127, 6.°. 08015 BARCELONA.
explica una bona part deis canvis que s'observen en les realitats sanitàries1-2.
L'envelliment de la societat, la variació deis habits tôxics i dietètics, les migracions cap a les concentracions urbanes, les noves malalties, són fets que possiblement generen gran part del creixement deis consums i de la despesa sanitaria3,4.
Des d'aquesta perspectiva sembla clara la necessitat que les entitats i les organitzacions sanitàries coneguin la seva població5 per millorar l'assistència i la gestació deis recursos6 7. Caldrà considerar el coneixement poblacional com un element més, i fonamental, del pannell informatiu de control de les entitats sanitàries8'9'10.
L'anàlisi de la bibliografía existent al nostre país denota unes informacions excesivament globals, en essència pobres. La informació triga a arribar, amb la qual cosa el seu ús és escás i poc adéquat per a les tasques assisten-cials o de gestió11-12.
L'objectiu del present treball, és descriure els consums sanitaris de cobertura pública observats durant l'any 1986 en el col lectiu d'afiliats a PAMEM (Prestacions d'Assistència Médica ais Empleáis Municipals), organisme de l'Ajuntament de Barcelona.
Material i mètodes
S'han establert 3 mostres per a l'estudi deis consums. En primer lloc, s'ha escollit una mostra de famílies a partir deis registres d'afilició del PAMEM, seguint el model de grapes (en qué les famílies actúen com a conglomérats)13-1\ estratificada per tipus de titulars (ac-tiu/pasiu). La grandària de la mostra ha estât de 1.480 persones, amb una fracció de mostreig del 4,1 per mil. La precisió obtinguda oscil-la entre 1*1,5% i el 2,5% sobre el valor observât. D'aquesta mostra, s'han estudiat les prestacions hospitalàries (ingressos, consulta externa i urgéncies), les prestacions complementarles (óptica, or-topédia i odontología) i les prestacions relatives a transport sanitari urgent. L'acció ha exigit la revisió de totes les prestacions (facturació i registre de caixa) -comptabi-litzades en el període assenyalat peí conjunt de proveí-dors assistencials-, per a extreure'n les que han estât consumides per la mostra d'afiliats. Les informacions obtingudes permeten definir, en cada tipus de prestació, els consums (actes assistencials per 1.000 persones i any) i la població consumidora (nombre d'usuaris consu-midors / nombre global d'afiliats, en percentatge), estructuráis per grups d'edat i sexe. Es calcula Testada mitjana (nombre d'estades / nombre d'ingressos) i les raons (nombre d'actes assistencials / nombre d'usuaris consumidor) de reingrés, de visites i d'urgéncies.
D'altra banda, s'ha realitzat una enquesta transversal ais metges del PAMEM per poder conéixer les visites
y modalidades, explica buena parte de los cambios observados en las realidades sanitarias12.
El envejecimiento de la sociedad, la variación de los hábitos tóxicos y dietéticos, las migraciones hacia las concentraciones urbanas, las nuevas enfermedades, son hechos que posiblemente generan parte del crecimiento de los consumos y del gasto sanitario3-4.
Desde esta perspectiva parece evidente la necesidad de que entidades y organizaciones sanitarias conozcan la población que atienden5, para mejorar la asistencia y la gestión de los recursos6,7. Será preciso considerar el conocimiento poblacional como un elemento más, y fundamental, del panel informativo de control de las entidades sanitarias8-9> 10.
El análisis de la bibliografía existente en nuestro país denota unas informaciones excesivamente globales, en esencia pobres. La información tarda en llegar, con lo cual su uso es escaso y poco adecuado para las tareas asistenciales o de gestión11-12.
El objetivo del presente trabajo es la descripción de los consumos sanitarios de cobertura pública observados durante el año 1986 en el colectivo de afiliados a PAMEM (Prestaciones de Asistencia Médica a los Empleados Municipales), organismo del Ayuntamiento de Barcelona.
Material y métodos
Se han establecido 3 muestras para el estudio de los consumos. En primer lugar, se ha escogido una muestra de familias a partir de los registros de afiliación del PAMEM, siguiendo el modelo de grapas (en el cual las familias actúan como conglomerados)13-14, estratificada por tipos de titulares (activo / pasivo). El tamaño de la muestra ha sido de 1.481 personas, con una fracción de muestreo del 4,1 por mil. La precisión obtenida oscila entre el 1,5% y el 2,5% sobre el valor observado. De dicha muestra se han estudiado las prestaciones hospitalarias (ingresos, consulta externa y urgencias), las prestaciones complementarias (óptica, ortopedia y odontología) y las prestaciones relativas a transporte sanitario urgente. La acción ha exigido la revisión de todas las prestaciones (facturación y registro de caja), contabilizadas en el período señalado para el conjunto de proveedores asistenciales; de dichas prestaciones, se han extraído las consumidas por la muestra de afiliados. Las informaciones obtenidas permiten definir, para cada tipo de prestación, los consumos (actos asistenciales por 1.000 personas y año) y la población consumidora (número de usuarios / número global de afiliados), en porcentaje, estructurados por grupos de edad y sexo. Se calcula la estancia media (número de estancias / número de ingresos) y las razones (número de actos asistenciales / número de usuarios consumidores) de reingreso, de visitas y de urgencias.
Por otro lado, se efectuó una encuesta transversal a los médicos del PAMEM, para poder conocer las visitas
d'atenció primària (Medicina General, Pediatría i especia-litats extrahospitalàries) i les urgencies extrahospitalà-ries. L'enquesta es va dur a terme durant la primera quinzena de desembre de 1986 i ha donat informació sobre 313 actes assistencials (amb un 7% de no respos-ta), la qual cosa representa una precisió entre l'1, 5 i el 5,5% sobre el valor estimât. Es calculen els consums extrapolant al conjunt d'un any.
Finalment, per poder analitzar les prescripcions farma-céutiques, es va estudiar una mostra representativa de les prescripcions reaitzades durant l'any 1986. La fracció de mostreig va ser del 5,7% i es varen seleccionar 4.051 receptes, la qual cosa representa una precisió entre l'1 i l'1,5 per mil. Es calculen els consums (presripcions per 1.000 persones i any) globalment i segons el tipus de prescripció (actius i passius). Cal considerar, perô, que l'anàlisi per edat i sexe dels consums de fàrmacs es fa partint del nom de la persona per a la qual s'ha estés la recepta, que no sempre concorda amb el veritable consumidor. La fracció de mostreig en les urgencies extrahospitalàries és del 2,8%, un total de 228 urgències representatives del període de l'any y una precisió entre 4 i 6 per mil.
La comparado de mitjanes s'efectua mitjançant el test de la t d'Student i la comparació de proporcions, mitjançant el test de la . La comparació amb altres àmbits nacionals es fa mitjançant dades ajustades pel mètode indirecte.
Résultats
Caracteritzatió de la mostra
El nombre d'efectius és de 1.481 amb la distribució per grups d'edat i el sexe que indica la columna «Efectius de la mostra» de les taules. Aquesta distribució presenta, en relació a la població coberta per PAMEM, infrarepresenta-ció en els homes i suprarepresentació en les dones en el grup de més de 64 anys. Quan es presentan dades globals de PAMEM, es fa ajustant als valors coneguts de la població general.
Hospitalizations
La taula 1 mostra els consums hospitalaris i la població consumidora per grups d'edat i sexe, durant 1986. En la població coberta pel PAMEM, la freqüentació ha estât de 68,2 ingressos i de 643,5 estades per 1.000 persones. El percentatge de població consumidora ha estât del 5,5%, amb una raó de reingrés de l'1,2. La freqüentació d'ingressos en homes i dones no difereix significativa-ment (p=0,27).
L'estada mitjana global ha estât de 10,1 dies; és significativament superior en el homes (11,4 dies per 8,8 dies en les dones) (p=105). Les estades per 1.000 persones i any són superiors en els homes en tots els grups d'edat.
La mitjana de I'edat dels ingressats és més baixa en els
de atención primaria (Medicina general, Pediatría y especialidades extrahospitalarias) y las urgencias extrahospi-talarias. La encuesta se llevó a cabo durante la primera quincena de diciembre de 1986 y proporcionó información sobre 313 actos asistenciales (con un 7% de no respuesta), lo cual representa una precisión entre el 1,5% y el 5,5% sobre el valor estimado. Los consumos han sido calculados extrapolando al conjunto de un año.
Por último, para poder analizar las prestaciones farmacéuticas, se estudió una muestra representativa de las prescripciones efectuadas durante el año 1986. La fracción de muestreo fue del 5,7% y fueron seleccionadas 4.051 recetas, lo cual representa una precisión entre el 1 y el 1,5 por mil. Se calculan los consumos (prescripciones por 1.000 personas y año) globalmente y según el tipo de prescripción (activos y pasivos). Sin embargo, hay que considerar que el análisis por edad y sexo de los consumos de fármacos se efectúa a partir del nombre de la persona para la cual se ha extendido la receta, que no siempre concuerda con el verdadero consumidor. La fracción de muestreo en las urgencias extrahospitalarias es del 2,8%, un total de 228 urgencias representativas del período del año y una precisión entre 4 y 6 por mil.
La comparación de medianas se efectúa mediante el test de la t de Student y la comparación de proporciones mediante el test de la X2. La comparación con otros ámbitos nacionales se efectúa mediante datos ajustados por el método indirecto.
Resultados
Caracterización de la muestra
El número de efectivos es de 1.481, con la distribución por grupos de edad y sexo que indica la columna «Efectivos de la muestra» de las tablas. Dicha distribución presenta, en cuanto a la población cubierta por PAMEM, infrarrepresentación en los hombres y suprarrepresenta-ción en las mujeres, en el grupo de más de 64 años. Al presentar datos globales de PAMEM, ello se efectúa ajustando a los valores conocidos de la población general.
Hospitalizaciones
La tabla 1 muestra los consumos hospitalarios y la población consumidora por grupos de edad y sexo, durante 1986. En la población cubierta por PAMEM, la frecuentación ha sido de 68,2 ingresos y de 643,5 estancias por 1.000 personas. El porcentaje de población consumidora ha sido del 5,5%, con una razón de reingreso del 1,2. La frecuentación de ingresos en hombres y mujeres no difiere significativamente (p=0,27).
La estancia media global ha sido de 10,1 días; es significativamente superior en los hombres (11,4 días por 8,8 días las mujeres) (p=10 5). Las estancias por 1.000 personas y año son superior en los hombres en todos los grupos de edad.
La media de la edad de los ingresados es más baja en
Taula 1. Ingressos hospitalaris. Població de referencia, població consumidora i consums per grups d'edat i sexe (1986)
(Basada en el mostreig de famílies afiliades) Tabla 1. Ingresos hospitalarios. Población de referencia, población consumidora y consumos por grupos de edad y sexo (1986)
(Basada en el muestreo de familias afiliadas)
Efectius de la Percentatge d'usua- Raó de reingrés / Ingressos per 1.000 Estades per 1.000 Estada mitjana /
mostra / ris consumidors / Razón de reingreso persones/any / persones/any / Estancia media
Efectivos de la Porcentaje de usua- Ingresos por 1.000 Estancia por 1.000
muestra rios consumidores personas/año personas/año
Homes /
Hombres
0-14 143 7,0 1,3 90,9 734,3 8.0
15-44 271 5,5 1,1 62,7 583,0 9.3
45-64 146 5,5 1,2 68,5 808,2 11.8
+ 64 57 12,3 1.4 175,4 3.017,5 17,2
Total 617 6,5 1,2 81,0 896,3 11,4
Dones /
Mujeres
0-14 145 2,8 1,5 41,4 165,5 4,0
15-44 329 3,0 1,3 39,5 206,7 5,2
45-64 201 4,5 1,2 54,7 333,3 6,0
+ 64 189 10,0 1,1 111,1 1.275,1 11,5
Total 864 4,9 1,2 59,0 463,0 8,8
Global /
Global
0-14 288 4,9 1.3 66,0 447,9 6.9
15-44 600 4,2 1,2 50,0 376,7 7,4
45-64 347 4,9 1,2 60,5 533,1 8.3
+ 64 246 10,6 1,2 126,0 1.678,9 13,6
Total 1.481 5,5 1,2 68,2 643,5 10,1
homes (40,7 anys, amb una desviado estàndard de 26,1 anys) que en les dones (53,3 anys, desviació estàndard de 27,4 anys) (p=0,03).
La figura 1 mostra la freqüentació segons l'especialitat hospitalaria, per sexes i globalment.
Consultes externes
La taula 2 mostra percentatges d'usuaris consumidors i consums de consultes externes de la població coberta per PAMEM durant 1986. Cada mil persones han consu-mit 703,6 consultes externes. El percentatge de població consumidora ha estât de 32,8%, amb una raó de reingrés del 2,1 (desviació estàndard = 2,0).
Els homes tenen una freqüentació superior a la de les dones (749 i 671) sense diferències estadísticament significatives. Així mateix, el percentatge d'usuaris consumidors és superior en el homes (37,4% i 29,5% les dones) (p=0,001).
La raó de visites per consumidor no mostra diferències entre els dos sexes. La mitjana de l'edat deis usuaris consumidors ha estât de 41,7 anys (desviació estàndard = 22,3) en els homes i de 44,3 anys (desviació estàndard = 22,7) en les dones; ambdós sexes no difereixan de manera estadísticament significativa.
La franja d'edat de 44 a 64 anys és la que mostra un percentatge més ait de consumidors, en els dos sexes; i també de visites per 1.000 persones i any.
los hombres (40,7 años, con una desviación estándar de 26,1 años) que en las mujeres (53,3 años, desviación estándar de 27,4 años) (p=0,03).
La figura 1 muestra la frecuentación según la especialidad hospitalaria por sexos y globalmente.
Consultas externas
La tabla 2 muestra porcentajes de usuarios consumidores y consumos de consultas externas de la población cubierta por PAMEM durante 1986. Cada mil personas han consumido 703,6 consultas externas. El porcentaje de población consumidora ha sido del 32,8%, con una razón de reingreso del 2,1 (desviación estándar = 2,0).
Los hombres muestran una frecuentación superior a la de las mujeres (749 y 671), sin diferencias estadísticamente significativas. Asimismo, el porcentaje de usuarios consumidores es superior en los hombres (37,4% y 29,5% las mujeres) (p=0,001).
La razón de visitas por consumidor no muestra diferencias entre ambos sexos. La media de la edad de los usuarios consumidores ha sido de 41,7 años (desviación estándar = 22,3) en los hombres y de 44,3 años (desviación estándar = 22,7) en las mujeres; ambos sexos no difieren de forma estadísticamente significativa.
La franja de edad de 44 a 64 años es la que muestra un porcentaje más alto de consumidores en ambos sexos; y también de visitas por 1.000 personas y año.
Figura 1. Ingressos hospitalaris/1.000 usuaris/any. Freqüentació per especialitats (1986) Figura 1. Ingresos hospitalarios/1.000 usuarios/año. Frecuentación por especialidades (1986)
Traumatología Cirurgia Urología / Ginecología Pediatría / Pneumologia / Urgéncies / Cardiología/
i Ortopedia / general / Urología i Obstetricia / Pediatría Neumologia Urgencias Cardiología
Traumatología Cirugía Ginecología
y Ortopedia general y Obstetricia
Especialitat / Especialidad
Tauia 2. Consultes externes. Població de referència, població consumidora i consums per grups d'edat i sexe (1986)
(Basada en el mostreig de famílies afiliades) Tabla 2. Consultas externas. Población de referencia, población consumidora y consumos por grupo de edad y sexo (1986)
(Basada en el muestreo de familias afiliadas)
Efectius de la mostra / Percentatge d'usuaris consumidors / Raó de visites per consumidor / Visites per 1.000 persones/any / Efectivos de la muestra Porcentaje de usuarios consumidores Razón de visitas por consumidor Visitas por 1.000 personas/año
Homes / Hombres
0-14 143
15-44 271
45-64 146
+ 64 57
Total 617
Dones / Mujeres 0-14 15-44 45-64 + 64 Total
Global /
Global
0-14 288 27,8 1,8 493,1
15-44 600 28,0 2,2 606,7
45-64 347 49,6 2,1 1.043,2
+ 64 246 26,8 2,6 707,3
Total 1.481 32,8 2,1 703,6
29,4 1,7 489,5
28,8 1.9 557,2
60,3 2.1 1.267,1
40.3 2.4 982,5
37.4 2.0 748,8
145 26,2 1,9 496,5
329 27,4 2,4 647,4
201 41,8 2,1 880,6
189 22,7 2,7 624,3
864 29,5 2,3 671,3
Urgències hospitalàries
La taula 3 mostra els consums i la població consumidora d'urgències hospitalàries. De cada mil persones, 171 han acudit a urgències, una mitjana d'1,5 vegades l'any (desviado estàndard = 0,98), la quai cosa representa 256,0 visites urgents l'any. La freqüentació dels homes (314,4) és superior a la de les dones (214,1) (p < 0,01). La raó d'urgències per consumidor homes (1,6) i dones (1,4) no difereix de manera estadísticament significativa, la mitjana de l'edat deis usuaris consumidors d'urgències ha estât de 33,2 anys (desviado estàndard = 18,6) en els homes i de 43,2 anys (desviado estàndard = 24,1) en les dones (p=2 x 10 5).
Destaca la raó de quasi 5 visites urgents per usuari consumidor en els homes de més de 64 anys.
Urgencias hospitalarias
La tabla 3 muestra los consumos y la población consumidora de urgencias hospitalarias. De cada mil personas, 171 han acudido a urgencias, con una media de 1,5 veces por año (desviación estándar = 0,98), lo cual representa 256,0 visitas urgentes por año. La frecuentación de los hombres (314,4) es superior a la de las mujeres (214,1) (p<0,01). La razón de urgencias por consumidor hombres (1,6) y mujeres (1,4) no difiere de forma estadísticamente significativa. La media de la edad de los usuarios consumidores de urgencias ha sido de 33,2 años (desviación estándar = 18,6) en los hombres y de 43,2 años (desviación estándar = 24,1) en las mujeres (p=2x105).
Destaca la razón de casi 5 visitas urgentes por usuario consumidor en los hombres mayores de 64 años.
Taula 3. Urgéncies hospitaláries. Població de referdncia, població consumidora i consums per grups d'edat y sexe (1986)
(Basada en el mostreig de famflies afiliados) Tabla 3. Urgencias hospitalarias. Población de referencia, población consumidora y consumos por grupos de edad y sexo (1986)
(Basada en el muestreo de familias afiliadas)
Efectius de la mostra / Percentatge d'usuaris consumidors / Raó d'urgències per consumidor / Urgències per 1.000 persones/any
Efectivos de la muestra Porcentaje de usuarios consumidores Razón de urgencias por consumidor Urgencias por 1.000 personas/año
Homes /
Hombres
0-14 143 18,2 1,6 300,7
15-44 271 24,7 1,3 335,8
45-64 146 18,5 1,5 280,8
+ 64 57 7,0 4,7 333,3
Total 617 20,1 1,6 314,4
Dones /
Mujeres
0-14 145 12,4 1,4 179,3
15-44 329 16,7 1,4 234,0
45-64 201 15,4 1,6 253,7
+ 64 189 14,3 1,1 164,0
Total 864 15,2 1,4 214,1
Global /
Global
0-14 288 15,3 1,6 239,6
15-44 600 20,3 1,4 280,0
45-64 347 16,4 1,6 265,1
+ 64 236 12,6 1.6 203,2
Total 1.481 17.1 1,5 255,9
Visites extrahospitaláries
La taula 4 mostra els consums per 1.000 persones i any en cadascun deis grups assistencials extrahospitala-ris (Medicina general, Pediatria, especialidades i urgencias).
Cada 1.000 persones, durant l'any 1986 han realitzat 3.136 visites de Medicina general, 536 de Pediatría, 1.306 d'especialitats d'ámbit extrahospitalari i 154 urgéncies extrahospitaláries. Es consumeixen, dones, 5.132 visites extrahospitaláries per 1.000 persones i any. Els homes i les dones mostren la mateixa freqüentació. Peí que fa a
Visitas extrahospitalarias
La tabla 4 muestra los consumos por 1.000 personas y año en cada uno de los grupos asistenciales extrahospita-larios (Medicina general, Pediatría, especialidades y urgencias).
Cada 1.000 personas durante el año 1986 han realizado 3.136 visitas de Medicina general, 536 de Pediatría, 1.306 de especialidades de ámbito extrahospitalario y 154 urgencias extrahospitalarias. Se consumen, pues, 5.132 visitas extrahospitalarias por 1.000 personas y año. Hombres y mujeres muestran la misma frecuenta-
Taula 4. Visites de Medicina General, Pediatría, especialitats i urgències. Consums, per grups d'edat i sexe, (i raons) sobre la base 5.132 (1986) (Basada en l'enquesta d'actes mèdics) Tabla 4. Visitas de Medicina General, Pediatría, especialidades y urgencias. Consumos, por grupos de edad y sexo, (y razones) sobre la base 5.132 (1986) (Basada en la encuesta de actos médicos)
Medicina general per Pediatría per 1.000 Especialitats per Urgències per Global per
1.000 persones/any / persones/any / 1.000 persones/any / 1.000 persones/any / 1.000 persones/any /
Medicina general por Pediatría por 1.000 Especialidades por Urgencias por Global por
1.000 personas/año personas/año 1.000 personas/año 1.000 personas/año 1.000 personas/año
Homes / Hombres 0-14 15-44 45-64 + 64 Total
Dones / Mujeres 0-14 15-44 45-64 + 64 Total
Global /
Global
0-14 393 (0.08) 2.757 (0,54) 333 (0,16) 299 (0,06) 3.782 (0,74)
15-44 1.762 (0,34) - 935 (0,18) 102 (0,02) 2.799 (0,55)
45-64 4.136 (0,81) - 2.062 (0,40) 144 (0,03) 6.342 (1,24)
+ 64 8.290 (1,61) - 2.123 (0,41) 126 (0,02) 10.538 (2,05)
Total 3.136 (0,61) 536 (0,10) 1.306 (0,25) 154 (0,03) 5.132 (1,00)
l'edat, els més grans de 64 anys mostren una freqüentació doble que la del conjunt de la població.
El patró de visites consumides per edat es mostra fortament condicionat per les visites de Medicina general. Les especialitats mostren un creixement de freqüentació paral-lel al de l'edat en els homes mentre que les dones entre 44 i 64 anys són les més consumidores d'especiali-tats. Globalment en els dos sexes, els grups de 44-64 i de més de 64 anys mostren freqüentacions semblants. El pie de consumidors d'urgéncies, el constitueixen la població de 0-14 anys.
Peí que fa a les especialitats d'àmbit extrahospitalari, les més freqüentades han estât: Oftalmología (194,5 per mil persones i any), Dermatología (153,9), Traumatología (149,5, Estomatología (124,7), Aparell digestiu (121,0) i Reumatologia (105,0).
Cada 100 visites d'atenció primària (Medicina general i Pediatría) generan 15 consultes especialidades, 9,3 soMicítuds d'anàlisis cliniques, 2,2 prestacions de radio-logia, 2,7 d'altres proves complementàries i 1,6 persones visitades són trameses a urgències hospitalàries, y 27 visites serveixen exclusivament per a demanar receptes o per a tràmits administratius.
Cada 100 visites d'especialitats d'àmbit extrahospitalari generan 11 consultes interespecialitats, 24 análisis cliniques, 24 proves radiológiques, 21,5 altres proves
264 (0,05) 1.951 (0,38) 3.880 (0,76) 11.926 (2,32) 2.938 (0,57)
2.720 (0,53) 630 (0,12)
285 (0,06) 899 (0,18) 2.086 (0,41) 4.732 (0,92) 1.410(0,27)
308 (0,06) 122 (0,02) 103 (0,02) 158 (0,03) 164 (0,03)
3.577 (0,70) 2.972 (0,58) 6.068 (1,18) 16.815(3,28) 5.142 (1,00)
521 (0,10) 1.607 (0.31) 4.321 (0,84) 7.193 (1,40) 3.278 (0,64)
2.793 (0,54) 469 (0,09)
381 (0,07) 1.003 (0,20) 2.012 (0,39) 1.351 (0,26) 1.231 (0,24)
290 (0,06) 85 (0,02) 174 (0,03) 116 (0,02) 147 (0,03)
3.984 (0,78) 2.695 (0,52) 6.507 (1,27) 8.661 (1,69) 5.125 (1,00)
ción. En cuanto a la edad, los mayores de 64 años muestran una frecuentación doble que la del conjunto de la población.
El patrón de visitas consumidas por edad está fuertemente condicionado por las visitas de Medicina general. Las especialidades muestran un crecimiento de frecuentación paralelo al de la edad en los hombres, mientras que las mujeres entre 44 y 64 años son las que presentan mayor consumo de especialidades. Globalmente, en ambos sexos los grupos de 44-64 años y mayores de 64 años muestran frecuentaciones similares. El pico de consumidores de urgencias lo constituye la población de 0-14 años.
En cuanto a las especialidades de ámbito extrahospita-lario, las más frecuentadas han sido: Oftalmología (194,5 por mil personas año), Dermatología (153,9), Traumatología (149,5), Estomatología (124,7), Aparato digestivo (121,0) y Reumatologia (105,0).
Cada 100 visitas de atención primaria (Medicina general y Pediatría) generan 15 consultas especializadas, 9,3 solicitudes de análisis clínicos, 2,2, prestaciones de radiología, 2,7, otras pruebas complementarias y 1,6 personas visitas son dirigidas a urgencias hospitalarias. Y 27 visitas sirven exclusivamente para pedir recetas o para trámites administrativos.
Cada 100 visitas de especialidades de ámbito extra-hospitalario, generan 11 consultas interespecialidades, 24 análisis clínicos, 24 pruebas radiológicas, 21,5 otras
complementàries i 0,7 són adreçades ais serveis d'urgències hospitalàries.
Fàrmacs i altres prestacions
La taula 5 mostra els consums per grups d'edat i sexe de receptes d'actius i passius. Globalment, el consum és d'11,7 receptes per usuari i any. Els homes consumeixen un 30% més de receptes que les dones (13,5 i 10,4). El consum global creix paral-lelament amb l'edat; perô si analitzem separadament el consum d'actius i de passius, es pot veure que no és aixi. Els passius no mostren diferències en el seu consum de receptes, ni segons l'edat ni segons el sexe. Els beneficiaris d'actius de més de 64 anys si que són menys consumidors que els de 44 a 64 anys (5,2 i 16,1). També es detecta que els actius homes consumeixen més receptes que els actius dones, i en tots els grups d'edat.
Els grups farmacolôgics de les receptes d'actius amb més consum són els préparais dermatologies, amb un 15%; els antibiotics, amb un 12,6%; els medicaments de l'aparell digestiu (alcalins i protectors de la mucosa gástrica), amb un 12,6%; i els analgésies; els antipirètics i els antiinflamatoris, amb un 11,5%. Pel que fa al grup de receptes de passius, els grups de més consum són els preparats amb efectes sobre la coagulació de la sang, amb el 16,9%; els preparats de l'aparell digestiu, amb el 16,9%; i els analgésies, els antipirètics i els antiinflamatoris, amb el 14,3%
pruebas complementarias y 0,7 son dirigidas a los servicios de urgencias hospitalarias.
Fármacos y otras prestaciones
La tabla 5 muestra los consumos por grupos de edad y sexo de recetas de activos y pasivos. Globalmente, el consumo es de 11,7 recetas por usuario y año. Los hombres consumen un 30% más de recetas que las mujeres (13,5 y 10,4). El consumo global crece paralelamente con la edad; sin embargo, al analizar separadamente el consumo de activos y de pasivos, vemos que no sucede así. Los pasivos no muestran diferencias en su consumo de recetas, ni por edad ni por sexo. Los beneficiarios de activos mayores de 64 años, sí que son menos consumidores que los de 44 a 64 años (5,2 y 16,1). También se observa que los activos hombres consumen más recetas que los activos mujeres, en todos los grupos de edad.
Los grupos farmacológicos de las recetas de activos con mayor consumo son los preparados dermatológicos, con un 15%; los antibióticos, con un 12,6%; los medicamentos para el apartado digestivo (alcalinos y protectores de la mucosa gástrica), con un 12,5%; y los analgésicos, los antipiréticos y los antiinflamatorios, con un 11,5% En cuanto al grupo de recetas de pasivos, los grupos de mayor consumo son los preparados con efectos sobre la coagulación de la sangre, con el 16,9%; los preparados del aparato digestivo, con el 16,9%; y los analgésicos, los antipiréticos y los antiinflamatorios, con el 14,3%.
Taula 5. Fármacs. Consums per edat i sexe segons tipus de recepte (1986) (Basada en Conquesta de prescripcions) Tabla 5. Fármacos. Consumos por edad y sexo según tipo de receta (1986) (Basada en la encuasta de prescripciones)
Receptes d'actius per Receptes de passius per Global receptes per
1.000 persones/any / 1.000 persones/any / 1.000 persones/any /
Recetas de activos Recetas de pasivos Global de recetas por
por 1.000 personas/año por 1.000 personas/año 1.000 personas/año
Homes /
Hombres
0-14 2.343 - 2.209
15-44 9.511 - 8.948
45-64 22.122 35.149 22.390
+ 64 13.181 35.192 40.699
Total 11.110 30.524 13.501
Dones /
Mujeres
0-14 1.221 - 1.200
15-44 5.053 - 4.805
45-64 10.678 34.332 15.739
+ 64 3.152 25.201 21.693
Total 5.490 24.924 10.438
Global /
Global
0-14 1.762 - 1.701
15-44 7.055 - 6.676
45-64 16.115 34.332 18.527
+ 64 5.236 29.911 26.097
Total 8.055 26.369 11.714
Pel que fa a les prestacions économiques complemen-tàries, les optiques mostren un consum global de 63 prestacions per 1.000 persones i any; les ortopèdiques, de 19 i les d'odontologia de 36.
Patró de consums
La figura 2 mostra en esquema els trets dels consums décrits que hem considérât més significatius. S'observen les prestacions consumides per 1.000 afiliats al llarg d'un any i es presenten els fluxos entre els diferents esglaons assistencials, alguns elements dels quais resten descone-guts en I'actualitat.
En el capítulo de las prestaciones económicas complementarias, las ópticas muestran un consumo global de 63 prestaciones por 1.000 personas y año; las ortopédicas, de 19; y las de odontología, de 36.
Patrón de consumos
La figura 2 muestra en esquema los rasgos de los consumos descritos que hemos considerado más significativos. Se observan las prestaciones consumidas por 1.000 afiliados a los largo de un año y se presentan los flujos entre los distintos niveles asistenciales, algunos de cuyos elementos permanecen desconocidos en la actualidad.
Medicina General i Pediatría Medicina General y Pediatría 3.673
Especialitats extrahospitaláries Especialidades extrahospitalarias 1.306
Urgencies extrahospitaláries Urgencias extra-hospitalarias 154
Consultes externes Consultas externas 703
Urgencies hospitalàries Urgencias hospitalarias 255
Ingressos Ingresos 68
Figura 2. Esquema dels diferents consums i les seves relacions. Actes per 1.000 usuaris i any Figura 2. Esquema de los diferentes consumos y sus relaciones. Actos por 1.000 usuarios y año
Discussi ó
Els trets básics del patró de consum públics de la població coberta per PAMEM permeten la comparació amb el patró d'altres ambits assistencials, i amb l'análisi de tendencies del model. L'objectiu bàsic d'aquest primer
Discusión
Los rasgos básicos del patrón de consumos públicos de la población cubierta por PAMEM permiten la comparación con el patrón de otros ámbitos asistenciales y con el análisis de tendencias del modelo. El objetivo básico
treball, com ja s'ha dit, és la descripció d'aquesta realitat, des d'un punt de vista fonamentalment quantitatiu.
La descripció realitzada s'ha basat especialment en els consums hospitalaris a causa de relevada despesa que genera aquest tipus de prestació15, i del seu nivell d'auto-generació16. La identificació dels usuaris grans consumidor pot fer eficient la posada en marxa de prestacions preventives o alternatives que permetin la reducció dels ingressos de les estades per ingrés, o d'ambdós elements. Els usuaris de més de 64 anys són els percentual-ment més consumidors de prestacions hospitalàries, amb raó de reingrés similar i am estades mitjanes molt superiors a les de la resta de població. Aquest fenômen no es reprodueix ni en les urgències (on destaca el baix nombre de persones de més de 64 anys consumidores amb una elevada raó (de reincidència), ni en les consultes externes (on la població de 45-64 anys és la més consumidora malgrat les raons de reincidència més altes de la població de més de 64 anys). Si comparem les dades relatives a internament hospitalari de cobertura pública de la població afiliada a PAMEM amb les referides en altres àmbits nacionals (dades ajustades), la població afiliada a l'entitat de manera global mostra una freqüentació hospitalària un 12% inferior a la del conjunt de ciutadans de Catalunya17 (73,0 ingressos per 1.000 persones i any) i un 10% inferior a la del conjunt d'Espanya18 (exceptuant Catalunya i Andalusia, amb 71,7 ingressos); específicament, la diferència se centra en les persones de més de 64 anys en els dos sexes i en les persones de 14 a 44 anys en les dones. Els consums publics de consultes externes són superiors ais que refereixen l'Insalud per al conjunt d'Espanya18 (excepte Andalusia i Catalunya) (327 visites, un 53% superiors amb dades ajustades) i igualment superiors en les urgències (168 visites, un 35% superiors). En relació ais consums en l'atenció primària, PAMEM mostra nivells intermedis en comparar-los amb el d'altres àmbits; així, un usuari de PAMEM consumeix, finançades per l'entitat, 5,1 visites l'any, valor inferior amb dades ajustades al que es refereix a Espanya19 en un 16% (4,9 visites) i proper al del conjunt de Catalunya20 (4,8 visites), un 3% inferior.
La gestió deis recursos humans i materials ha esdevin-gut, en el món sanitari, una lluita per la recerca de camins eficients21-22. En aquest sentit, la reconsideració práctica de l'atenció primària com a nivell responsable del consum sanitari de la població, mostra résultats positius de contenció deis costos, tôt mantenint un grau de qualitat i de satisfacció adéquats23. I no será sobrer repetir que l'objecte i l'objectiu bàsic de les entitats sanitàries són les persones cobertes peí sistema. El coneixement de la població i deis seus consums esdevé així bàsic. Si les relacions deis afiliats amb el seu sistema sanitari són individualitzades24, caldrà considerar com elements principáis per al coneixement de la població a qué es dona
de este primer trabajo, como ya hemos dicho, es la descripción de la realidad observada, desde un punto de vista fundamentalmente cuantitativo.
La descripción efectuada se basa especialmente en los consumos hospitalarios, debido al elevado gasto que dicho tipo de prestación genera15 y a su nivel de autoge-neración16. La identificación de los usuarios grandes consumidores puede dar eficiencia a la puesta en marcha de prestaciones preventivas o alternativas que permitan la reducción de los ingresos, de las estancias por ingreso o de ambos elementos. Los usuarios mayores de 64 años son quienes porcentualmente consumen más prestaciones hospitalarias, con razón de ingreso similar y con una media de estancias muy superior a la del resto de la población. Dicho fenómeno no se reproduce ni en las urgencias (en donde destaca el bajo número de personas mayores de 64 años consumidoras con una elevada razón de reincidencia) ni en las consultas externas (en donde la población de 45-64 años es la que presenta un consumo más elevado, a pesar de las razones de reincidencia más altas de la población mayor de 64 años). Si comparamos los datos relativos al internamiento hospitalario de cobertura pública de la población afiliada a PAMEM con los referidos en otros ámbitos nacionales (datos ajustados), la población afiliada a la entidad de modo global muestra una frecuentación hospitalaria un 12% inferior a la del conjunto de ciudadanos de Catalunya17 (73,0 ingresos por 1.000 personas y año) y un 10% inferior a la del conjunto de España18 (exceptuando Catalunya y Andalucía, con 71,7 ingresos); específicamente, la diferencia se centra en las personas mayores de 64 años en ambos sexos y en las personas de 14 a 44 años en las mujeres. Los consumos públicos de consultas externas son superiores a los que refiere el INSALUD para el conjunto de España18 (excepto Catalunya y Andalucía) (327 visitas, un 53% superiores con datos ajustados) e igualmente superiores en las urgencias (168 visitas, un 35% superiores). En cuanto a los consumos en la atención primaria, PAMEM muestra niveles intermedios al compararlos con los de otros ámbitos; así un usuario de PAMEM consume, financiadas por la entidad, 5,1 visitas al año, valor inferior con datos ajustados al que se refiere a España19 en un 16% (4,9 visitas) y cercano al del conjunto de Catalunya20 (4,8 visitas, un 3% inferior).
La gestión de los recursos humanos y materiales se ha convertido, en el mundo sanitario, en una lucha por la búsqueda de caminos eficientes21,22. En este sentido, la reconsideración práctica de la atención primaria como nivel responsable del consumo sanitario de la población, muestra resultados positivos de contención de los costes, y a la vez mantiene un grado de calidad y de satisfacción adecuados23. V no estará de más repetir que el objeto y el objetivo básico de las entidades sanitarias son las personas cubiertas por el sistema. El conocimiento de la población y de sus consumos es, por lo tanto, básico. Si las relaciones de los afiliados con su sistema sanitario son individualizadas24, habrá que consi-
cobertura, la configuració de bases de dades individua-litzades (i la desaparició com a dada básica, de la considerado de titulars i beneficiaris) i la constitució de sistemes d'informació que permetin saber qué succeeix, per tal que sigui possible actuar sobre la realitat.
Bibliografía
1. Grima JD, Tena J. Análisis y formulación de estrategia empresarial. Barcelona: Ed. Hispano Europea 1984: 24-31.
2. Hayes RH. La planificación estratégica: ¿hacia delante con la marcha atrás?. Harvard-Deusto Bussiness flew'evv1986; 121-31
3. Hermesse JM. ¿Quién debe decidir el gasto sanitario?. Gaseta Sanitaria de Barcelona 1986; 25:17-23.
4. Ortún V. Economía y medicina. Med Clin 1987; 88: 411-13.
5. Brinberg HR. Effective management of information: how to meet the needs of ail users. Manage Rev 1984; 73 (2): 8-13.
6. 0MS. Thirtieth World Health Assembly (Munich). The information system. Health Services. Copenhagen, 1977.
7. Koerner E, Mason A. A national approach to health service management service. Eff Health Care 1983; (11): 59-65.
8. Anderson LF. Realizing the benefits of an information system. Health Financ Manage 1983; 37 (6): 38-9, 42-3.
9. Bader BS, Beneman SS. Why boards need fresh information, not warmed-over management reports. Trustee 1988; 36 (11): 19-22.
10. McVeety JA. Data management from a manager perspective. Mich Hosp 1983; 19 (8): 17-90.
11. Cuervo Argudin Ji. La definición de las necesidades informativas para la planificación. Libro de ponencias del I Congreso Nacional de Salud Pública y Administración Sanitaria. Barcelona, 1985.
12. Manzanera López R, Varela Pedragosa J. Sistema de información para las futuras áreas de salud. Libro de ponencias del I Congreso Nacional de Salud Pública y Administración Sanitaria. Barcelona 1985.
derar como elementos principales para el conocimiento de la población a la cual se da cobertura, la configuración de bases de datos individualizados (y la desaparición como dato básico, de la consideración de titulares y beneficiarios) y la constitución de sistemas de información que permitan saber que sucede, para que sea posible actuar sobre la realidad.
13. Cochran WG. Técnicas de muestreo. 5.a ed. Mexico: CECSA, 1985: 101-94.
14. Rumeau Rouquette C, Bread G, Padieu R. Méthodes en épidemiologie. 3a ed. París: Flamimarion Medicine-Sciences, 1985: 71-83.
15. Eastaugh SR. Medical Economics and health finance. Boston, Massachusetts: Auburn House Publishing Company, 1981: 3-25.
16. Ortún V. La demanda inducida por el hospital. Gaseta Sanitária de Barcelona 1986; 26: 64-7.
17. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Informe técnic sobre el pía de reordenació hospitalária. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
18. Instituto Nacional de la Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo: Bol Indic San 1986; 3 (7): 153-76.
19. instituto Nacional de la Salud. Memoria 1984. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1984.
20. Departament de Sanitat i Seguretat Social. DGOPS: Informació estadística de l'Assisténcia Sanitária Extrahospitalária a Catalunya 1981. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984.
21. Ginzberg E, Ostow M. Organization and Financing of Medical Care Resource. Med Care 1985; 23: 421-31.
22. Thurow LC. Medicine versus Economics. N Engl J Med 1985; 313: 611-40.
23. Picas JM, Manzanare R, Clos J. Las Health Maitenance Organizatios (HMO). En la búsqueda de un modelo de gestión sanitaria. Med C//7?(Barc) (en premsa).
24. Hulka BS, Wheat JR. Patterns of utilization. The patient perpective. Med Care 1985; 23: 438-59.
